POLEMICA CUN CRISTIANU BECCIU SUBRA SOS ULS

Sa resposta de s’amigu, Cristianu Becciu, de s’Ufitziu pro sa Limba Sarda de sa Regione in sa Rivista Digitale “Diariu Limba”. 

Pro non mòrrere sa limba cheret ischirriada dae sa cultura

Resposta a Marieddu Sanna.

Marie’, unu paragone e gasi cumprendimus.

Ponimus chi un’òmine apat una maladia. Cale si siat mèigu chi lu vìsitet s’ispantat: s’òmine est de carena forte, maduru, cun istrutura muscolare desemprada, su coro tzocheddat chi paret unu relògiu, pressione normale. Intelligèntzia e retentiva de primore.

Ma si nch’est morende. Sa diàgnosi chi iscriet su mèigu est : “debilesa mortale post faina galu de acumprire”.

A cudda carena li bisòngiat de traballare, impitende bratzos e ancas, petorras e tzugru, palas e coddos, manos e pees. Ischit fàghere de totu, antis podet fàghere de totu.

Retzeta: “ pònnere in motu cale si siat mermu de su corpus”.

S’òmine l’ischit, ma non nd’at mancu neghe. Pro s’atza e sa fortza de su naturale suo, si ponet a fàghere totu sas fainas cun cuidadu.

E, sigomente nd’at bògia, e ca li serbit pro bìvere, andat a palestra.

Acò sa trobea! Agatat palestras no ispetzializadas: in calicuna si faghet allenamentu pro sos bratzos ebbia, in àteras pro sas ancas, in unas cantas pro sas petorras. Isse depet pònnere in motu ogni punta de ossu: dae sa conca a sas parmas de sos pees. Si nono, si nche morit. 

Gasi est sa limba sarda Marie’: tenet un’istrutura forte, cun sos pìgios fonèticu, lessicale e morfosintàticu bene assentados.

Una norma ortogràfica ufitziale, un’impreu giurìdicu amministrativu chi est dende resessida bona.

E ite propones tue?

La ses bidende intro de domos de gianas e nuraghes, cuada in libros de istòria, impreada pro faeddare de chilibros e sedatzos.

Sende chi issa podet faeddare de archeologia, istòria, cultura e cale si siat àtera cosa. Est che a cuddu òmine de su paragone: podet acumprire a cale si siat faina, faeddende de totu. Ma cheret contivigiada in palestras atretzadas, cun espertos de fonètica, geografia linguìstica, didàtica, limbàgios setoriale, grammàtica, ortografia e gasi sighende. E totus, a òbligu, depent èssere sardòfonos. 

Ca non mi resurtat chi in sas sovrintendèntzias archeològicas, in sos dipartimentos de istòria, in sos museos e in sas bibliotecas fatzant intrare sos ispetzialistas de limba.

E non m’ammento, deo ch’apo fatu su Litzeu clàssicu, de àere istudiadu, in sas oras de limba latina, s’archeologia o s’istòria romana.

M’apentaia cun declinatziones e apofonias, cun deponentes e inconcinnitas, cun grafia e pronùntzia.

Posca sighiat s’ora de istòria e de literadura espressada in cudda limba. Custu est sa doda prus manna de una limba: podet faeddare de totu, est sena làcanas.

Carchi filòsofu naraiat chi su mundu etotu esistit ca lu mentovo, a paràulas. Unu contu est sa lana, unu su linu. Ca pro no istare disganados e sena briu, cumbenit a no èssere “nen lana, nen linu”. 

Sa limba etotu mi lu cussìgiat!

Cristiano Becciu

 

E sa resposta mea………. 

Salude Cristià…

Fortzis mi soe ispiegadu male…

Apo iscritu: “sos operadores chi tenent fina ateras cumpetentzias…

Sa Limba benit prima de totu!

Tue naras chi sa in sas Sovrintendentzias, in sos Dipartimentos no bi est sa Limba?

Tenes ragione.

Est ora de la fagher intrare…..

Sa limba no s’accatat in sos liberos de istoria ?

Comintzamos a iscrier carchi liberu de istoria in sardu!

Est ora de dae unu comintzu  fina a s’insegnamentu de s’Istoria Sarda in limba sarda!

Sa limba sarda, devet intrare in d’onni logu.

Semus in accordu, Cristià?

Tando nos la bufamos…

A cando un atoppu abertu solu a sos operadores?

 

Marieddu

POLEMICA CUN CRISTIANU BECCIU SUBRA SOS ULSultima modifica: 2008-04-05T10:24:40+00:00da limbasardsindia
Reposta per primo quest’articolo
Questa voce è stata pubblicata in FORUM- DISCUSSIONES. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento