ARTICOLO DE CRISTIANU BECCIU

 ARTICULU LEADU DAE DIARIULIMBA DE 24 DE TRIULAS 2008

 

de Cristiano Becciu- ULS de sa Regione Sarda

Operadores: malàidos de sa sindrome de Stocolma semus?

Nos ant ingaddinadu, isalados, nos ant presu cun trobeas italòfonas.
Unu secuestru, gasi pro su torracontu de su sistema culturale italianu. Nois sos secuestrados, deo su primu, dae sos deghennoe a sos bintibator annos, dae sas primas letziones a sa tesi. Ma, pro neghe de unu giogu psicològicu, cantu amus faeddadu bene de sos professores nostros, bantados in pùblicu e privadu, nos semus fatos mannos narende “mi so laureadu cun Fulanu”, “su maistru meu est Bodale”, “apo istudiadu cun Nighele”. Giughiant armas poderosas, made in Italy: linguìstica istòrica segura, cunsonantismu che s’abba, vocalismu a ogros serrados, cartinas de sa Sardigna bene pintirinadas che sa bestimenta de Arlechinu, tancas linguìsticas serradas a isoglossas, fatas a s’aferra•aferra. 

E nois istudentes universitàrios, abbucallotados e abbelados sena cumprèndere chi nos fiant atambainende su cherbeddu. Allenadores desemplados, cun tàtica de “defensa a s’italiana,” chi mai in sa bida nos ant fatu fàghere una partida, mancu un’amichèvole. E nois chi fiamus capatzos, balla, ca b’aiamus postu aficu, sighende sas letziones e faghende retes a còrbulas. Sa sìndrome de Stocolma: nos ant leadu mente e sentidu sos chi, cun s’iscièntzia issoro, de carchi manera, nos aiant secuestradu sa cussèntzia. Como est tempus de nos nde sapire. Como chi semus resessidos a traballare cun e pro sa limba, a sa sola, finas pro pagu dinari e peleas medas a fitianu. 

Ma pro more de chi? Chie nos at permissu de imbucare custa caminera noa de identidade: issos, chi non l’at essidu dae buca mai mesu paràula in sardu? Chi ant oferidu a sa gioventude un’idea de sardu partzidu e no aunidu? Chi nos ant prenadu sa conca de folclore e lèssicu agropastorale? S’acadèmia semus nois como, ca a dae chi sa cussèntzia l’aunimus a s’iscièntzia retzida, e balangiada die cun die, nos nche podimus fuire dae sa conchedda ue fiamus presoneris. Ca si depo torrare gràtzias a calicunu pro sa cussèntzia e s’iscièntzia de sardu, a primu dia mentovare a babbu e a mamma, ghias de printzìpiu, e a pustis a totu cuddos chi pipant cun megus sigaretas de isperas bonas in custa trintzea, pro nos difèndere onore e traballu contra cussos acadèmicos e dae cussos giornalistas chi los sunt minetzende. A peus chi non nos ant dadu traballu nos nche lu cherent furare, como? 

Deo torro gràtzias a custu professores meros e sìncheros de sardu: a Micheli Ladu de Ollolai, a Cristina Mulas lanuseina, a Maria Giuseppa Cossu de Santu Lussùrgiu, a Nigola Cantalupo ogiastrinu, a Tore Cubeddu seneghesu, a Marieddu Sanna sindiesu, a Antonella Pinna de Bonàrcadu, a Maria Elene Fulgheri baruminesa, a Marcella Ghiani isilesa, a Manuela Lai sorgonesa, a Manuela Mereu fonnesa, a Elene Casu de Tàtari, a Antonello Garau de Biddurbana, a Bruna Siriu de Scalepranu, a Marinella Marras bilartzesa, a Maria Antonieta Piga nugoresa, a Joice Mattu de Ovodda, a Mariella Chessa de Irgoli, a Giuanna Bosu de Oroteddi. E a totu sos àteros operadores de sa limba chi no apo mentovadu e chi m’ant insingiadu cussèntzia e iscièntzia de sardu, a gratis. 

Paris cun issos giogo custa partida: s’alenu non nos mancat, sos pees bonos giai los amus. Tocat ebbia de non tìmere s’aversàriu. Pro contare carchi cosa in custa sotziedade nos depimus organizare, assotziare, intrare in su mundu de sos mèdios massivos narende sa nostra, fàghere a cumprèndere chi semus gente de balia, cun deretos e doveres, boghes de biddas intreas, fiotos de operadores aunidos chi tocat de ascurtare pro dessignare sa polìtica linguìstica sarda. Ca nois semus finas votos e s’ischit comente abbisòngiant sos votos in tempus de eletziones: podimus fàghere bìnchere o podimus fàghere pèrdere. 

Non nos isperdemus che su frore de su cardu, aunimus•nos che aneddos de una cadena de atztàrgiu, forte prus de cussa chi nos ant postu in tzugru pro annos. Ajò.

 

ARTICOLO DE CRISTIANU BECCIUultima modifica: 2008-07-25T17:12:43+00:00da limbasardsindia
Reposta per primo quest’articolo
Questa voce è stata pubblicata in LINGUA SARDA-LIMBA SARDA. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento